Diciembre 15, 2019, 13:36:22

Patrocinadores

Caní§ó d'amor

Iniciado por pasperui, Mayo 23, 2012, 21:35:26

pasperui

Mayo 23, 2012, 21:35:26 Ultima modificación: Mayo 23, 2012, 21:44:21 por Pasperui
Aquell dia mes pares van morir. Puc recordar com la meua visió s’expandia per tal de captar amb bona cura i detall com el maleter del cotxe de darrere s’apropava palm a palm fins que el metall comení§í  a deformar-se xiulant amb crits aguts, així­ com crida un gos al ser arrossegat per una porta que es tanca inesperadament per l’acció del vent. La pintura, que abans fora una amb el metall, esclatava deixant al descobert una perversa massa canviant que cada vegada es semblava més i més un ésser famolenc de carn. De sobte del cristall d’avanter comení§aren a créixer lí­nies radials fins que aquest esclatí  destruint com metralla tot al seu pas.

-Negre! Tot és negre!- Els ulls comencen a veure. Entre els punts de colors indefinits es forma una silueta. Aquesta sembla estar sorpresa al principi. Em mira. No put deixar de mirar-la. Sembla que em somriu tristament, perí² no té rostre. Perí² es bella. No puc deixar de mirar-la. Aquest deu ser amor. No puc més. La son gana la lluita. Tanque els ulls. Pense que no és tan mala la mort, perí² abans cride- Espera’m!- El fred acaricia la meua cara de forma juganera. Sé que és el meu amor!

***


-Sempre et busque. On ets? -Somric. El puny s’apropa perillosament. M’agrada lluitar amb qui no té res a perdre. No s’amaguen, no retrocedissen. Mai tenen por. La gent pobre viu prop de la mort.

La música de flautes i tambors rí­tmics ens acompanyen. í‰s un bon rival, encara no s’ha cansat. S’apropa de nou, em colpeja fort. Tremole mentre deixe com l’aire calent fuja lliure. Quasi caic. Ací­ ve de nou. Jo no fuig. Detinc el seu genoll. Rí pid colpege fort amb el colze. Torne a colpejar. No em detinc. No pare a respirar. Una altra vegada i una altra i una altra més...

El temps es deté. La vibració del colp oneja a tot el meu cos, estenent-se com la flama d’un misto a la gasolina. El nas del rival s’afona amb un so fort i sord. Em banye amb sang calenta. Fa pudor metí l•lic, fa pudor a mort.- Ací­ ets amada meua?- Respire de nou. La torne a veure. Em somriu amb captivant timidesa. -T’estime!

El temps flueix de nou. Mire a tot arreu. Ja no estí s! El jove cau pesadament. Era un bon rival. M’empenten cap al cantó. Deixe fer. Torne a respirar. Confie que no haja mort. El so retorna. Torne a escoltar el crits de la gent. Els crits d’entusiasme i el cobrar dels diners de les apostes. De nou tot el món dels humans m’envolta. Pense que tampoc estí  tan malament. Em costa respirar. M’ha colpejat ben fort al costat. Sense dubte, ha estat un bon conbat.

***


Passa un temps. El manager torna i em diu que el xic és viu, que ha hagut sort i l’ós del nas no ha danyat el cervell. -Ha sigut u bon dia amor!- Tailí ndia, es el nostre paí­s! Pleng-Boran, es la nostra caní§ó!

TinyPortal 1.6.3 © 2005-2019